martes, 23 de abril de 2013

Como se pueden limpiar los asientos de cuero de manera ecológica


Trucos fáciles para la limpieza....


Tenemos en casa sillones, sofás, sillas u otros muebles de asiento, con superficie de cuero pueden ser todo un desafío en cuanto a su limpieza y mantenimiento, vamos allá con su limpieza !
Su uso cotidiano dejan manchas y marcas que logran estropear toda una pieza de mobiliario, pero por fortuna hay soluciones y aquí te contamos algunos trucos ecológicos para dejarlos impecables.
Si la superficie no está demasiado sucia, pero ha perdido su brillo natural, simplemente podemos tomar un trapo suave impregnado de esencia de trementina.. Humedecemos toda la superficie y dejamos actuar. Luego, frotamos con un paño de lana y lograremos levantar un brillo especial, como si el cuero estuviese nuevo.
Otro truco de limpieza de sillones de cuero  consiste en desempolvarlo con un plumero, y luego frotar toda la superficie con un paño embebido en una mezcla hecha con partes iguales de aceite de linaza y vinagre de manzana. Con ello daremos un mantenimiento ideal, aunque no se debe hacer demasiado seguido.
 Otra solución para limpiar sillones de cuero consiste en desempolvar y luego frotar la superficie con vaselina o con aceite de ricino, para recuperar el brillo único de los sofás de cuero nuevos. Otros preparados caseros para cuidar las superficies de cuero incluyen uno muy popular, que se prepara mezclando una parte de esencia de trementina con media parte de cera de abejas, utilizándola para repasar toda la superficie.
Es importante también lograr un buen mantenimiento de los sillones de cuero, desempolvando diariamente y dando un repaso semanal con cera o limpiador para cueros.
Consejos de Jasnet- empresa limpiezas y servicios domésticos.

Com es pot netejar els seients de cuir de manera ecològica.

Ja sigui en butaques, sofàs, cadires o altres mobles de seient, les superfícies de cuir poden ser tot un desafiament quant a la seva neteja i manteniment.
El seu ús quotidià deixen taques i marques que aconsegueixen espatllar tota una peça de mobiliari, però per fortuna hi ha solucions i aquí t’expliquem alguns trucs casolans per deixar-los impecables.
Si la superfície no està bruta, però ha perdut la seva brillantor natural, simplement podem prendre un drap suau impregnat d’essència de trementina .. Humitegem tota la superfície i deixem actuar. Després, freguem amb un drap de llana i aconseguirem aixecar una brillantor especial, com si el cuir estigués nou.
Un altre truc de neteja de butaques de cuir consisteix en desempolvarlo amb un plomall, i després fregar tota la superfície amb un drap amarat per una barreja feta amb parts iguals d’oli de llinosa i vinagre de poma. Amb això donarem un manteniment ideal, encara que no s’ha de fer massa seguit.
 Una altra solució per netejar butaques de cuir consisteix en pols i després fregar la superfície amb vaselina o amb oli de ricí, per recuperar la brillantor únic dels sofàs de cuir nous. Altres preparats casolans per cuidar les superfícies de cuir inclouen un de molt popular, que es prepara barrejant una part d’essència de trementina amb mitja part de cera d’abelles, utilitzant-la per repassar tota la superfície.
És important també aconseguir un bon manteniment de les butaques de cuir, desempolsant diàriament i donant un repàs setmanal amb cera o netejador per cuirs.
Consells de Jasnet- empresa de neteja i serveis doméstics.

Como se recolectan las plantas silvestres para los cosméticos de Natura Siberica



Llegenda de Sant Jordi


Hace mucho, mucho tiempo, el pueblo de Montblanc era devastado por un monstruo feroz y terrible, que podía caminar, volar y nadar, y tenía un aliento tanto maloliente, que desde muy lejos con sus bocanadas envenenaba el aire y producía la muerte a todos los que lo respiraban.
El monstruo era el estrago de los rebaños y las personas, y por toda aquella comarca reinaba el terror más profundo. Preocupados por la situación, los habitantes de Montblanc pensaron en dar al dragón, cada día de comer a una persona, para intentar calmarlo. El problema, era encontrar a la persona que quiere sacrificarse cada día para ser devorada por el dragón.
Y así fue como después de una larga discusión, los aldeanos decidieron sortear cada día quién sería la persona que iría a parar al estómago del dragón. Y así lo hicieron, y parece ser que la jugada les salió bien, el abominable bestia se debería sentir satisfecha, porque dejó de hacer estragos y fechorías por aquellas tierras.
Pero he aquí que un día, la suerte hizo que le tocara ser devorada a la hija del rey. La joven princesa era muy simpática, amable, bonita y elegante. Tenía el corazón de todos los ciudadanos robados, y por este motivo cientos ofrecieron para sustituirla. Pero el rey, afligido y dolorido, fue justo y severo, su hija era como cualquier otro. Si le había tocado había que ir.
Y así fue como la joven doncella salió del castillo para encontrarse con la bestia mientras todo el pueblo miraba desconsolado y afligido, como la princesa se dirigía hacia el sacrificio. Pero mientras la chica se dirigía hacia el caché del monstruo, un joven caballero, con una brillante armadura, montado sobre un caballo blanco, se presentó. La doncella le miró y le advirtió:
- Huid! huyó rápidamente de aquí! noble caballero, si se queda por ahí, aparecerá la bestia y sólo os vea os devorará.
El joven caballero, la miró y le contestó
- No se preocupe joven donzella.Si estoy aquí es porque he venido expresamente. He venido desde muy lejos para protegerse a usted ya liberar su pueblo de esta fiera.
No tuvo tiempo ni de decir esto, que de repente salió la fiera, ante el horror de la princesa y el gozo del caballero. Comenzó una intensa pero breve lucha, hasta que el caballero le clavó una buena estocada con su lanza, que dejó malherida a la terrible bestia y matarla. De la sangre que en brotó, surgió rápidamente un rosal, con las rosas más rojas que la princesa hubiera visto nunca, rosal del que el joven caballero en cortó una rosa y le ofreció a la princesa.
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Desde llavors,tots els homes regalan a la seva estimada una rosa en aquest dia.